{"id":3665,"date":"2017-04-20T10:31:12","date_gmt":"2017-04-20T08:31:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/?p=3665"},"modified":"2017-04-20T11:25:46","modified_gmt":"2017-04-20T09:25:46","slug":"la-questio-del-genere-i-puntualitzacions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/la-questio-del-genere-i-puntualitzacions\/","title":{"rendered":"I.- LA Q\u00dcESTI\u00d3 DEL \u201cG\u00c8NERE\u201d. II.- PUNTUALITZACIONS"},"content":{"rendered":"
per Joan B. Almela i Hijalva.-<\/pre>\n
I.- LA Q\u00dcESTI\u00d3 DEL \u201cG\u00c8NERE\u201d.<\/p>\n
Com es veu darrerament hi ha una discussi\u00f3 social i ideol\u00f2gica molt enconada amb la q\u00fcesti\u00f3 del \u201cg\u00e8nere, concepte que pareix no estar degudament precisat, perqu\u00e8 una cosa \u00e9s la \u201cTeoria del G\u00e8nere\u201d i un altra \u201c la ideologia de G\u00e8nere\u201d, que m\u00e9s val dir \u201cideologies de G\u00e8nere\u201d puix que d\u2019ideologies pot haver tantes com es vulga, perqu\u00e8 son constructes socials.
\nLa \u201cTeoria de G\u00e8nere\u201d \u00e9s un concepte de la ci\u00e8ncia antropol\u00f2gica que intenta explicar all\u00f2 que els antrop\u00f2legs haurien anant observant. En primer lloc s\u2019havia comprovat l\u2019omnipres\u00e8ncia en totes les cultures de la diferenciaci\u00f3 social entre home i dona en tots els aspectes, institucions i realitats de una cultura (aliances, filiaci\u00f3, her\u00e8ncia, resid\u00e8ncia, treball, simbolisme, religi\u00f3, pol\u00edtica, economia, guerra…). Tal diferenciaci\u00f3 seria tan constant i universal en la humanitat com el tab\u00fa de l\u2019incest.
\nEn segon lloc tamb\u00e9 s’havia observat que, encara que en totes les cultures es considerava \u201cnatural\u201d tal diferenciaci\u00f3, hi havia una gran variabilitat en els continguts socials i psicol\u00f2gics que cada una assignava a eixe ser home o ser dona. \u00c9s a dir, que cada societat havia constru\u00eft una \u201cgram\u00e0tica social\u201d en torn al sexe, per\u00f2 eixa \u201cgram\u00e0tica\u201d variava i varia en la actualitat de una cultura a un altra. Per tant cada societat imposa la seua construcci\u00f3 mental del que \u00e9s femen\u00ed o mascul\u00ed al sexe. Perqu\u00e8 \u00e9s clar que tal constructe necessita una base real: el sexe, que no podem oblidar que t\u00e9 uns components tant biol\u00f2gics com psicol\u00f2gics.
\nEl fet observat de que totes les societats humanes han fet una \u201cgram\u00e0tica social\u201d (all\u00f2 que \u00e9s mascul\u00ed versus all\u00f2 que es femen\u00ed) al voltant del sexe \u00e9s lo que es denomina en antropologia \u201cTeoria del G\u00e8nere\u201d. Ara de lo que es tracta \u00e9s desbrinar cient\u00edficament que \u00e9s all\u00f2 que correspon al constructe social i que \u00e9s el que correspon al sexe biol\u00f2gic i psicol\u00f2gic. En aix\u00f2 estem, sabent que eixes clarors tardaran en produir-se
\nLa \u201cideologia de g\u00e8nere\u201d \u00e9s diu a aquella que, basant-se en la \u201cteoria del g\u00e8nere\u201d, vol fer canvis determinats en la societat. Pot haver i n\u2019hi ha un ample arc \u201cd\u2019ideologies de g\u00e8nere\u201d. La m\u00e9s radical \u00e9s la que afirma que el sexe \u00e9s un constructe social i res m\u00e9s, cosa que al meu entendre \u00e9s fals, perqu\u00e8 refusa la teoria de la evoluci\u00f3 de les esp\u00e8cies que a trav\u00e9s de tot el devenir d\u2019aquestes ha necessitat construir la diferenciaci\u00f3 sexual tant en les plantes com en els animals. Tal diferenciaci\u00f3 \u00e9s tant important que sense ella l\u2019evoluci\u00f3 no seria el que ara \u00e9s i nosaltres ara no existir\u00edem.
\nPerdoneu-me la pedanteria, per\u00f2 vull recordar que nosaltres, els ser pensants, som en l\u2019escala evolutiva dins del ordre dels primats: primats, antropoides, hominoides, hom\u00ednids, homos, sapiens amb una clar\u00edssima diferenciaci\u00f3 sexual tan biol\u00f2gica com psicol\u00f2gica. En aquesta llarga cadena nom\u00e9s podien fer constructes mentals els homos, aix\u00ed que la realitat sexual natural (entenent aquesta naturalitat com pr\u00e8via a la capacitat de reflexi\u00f3) \u00e9s molt anterior a les \u201cgram\u00e0tiques socials\u201d de les nostres societats.
\nHe dit que eixa \u201cideologia de G\u00e8nere\u201d era la m\u00e9s radical per una banda de l\u2019arc, per\u00f2 pel l\u2019altra ni una tan radical com aquesta per\u00f2 de signe contrari, que diu que no hi ha \u201cconstructes de G\u00e8nere\u201d i que tot el que es predica del ser home o ser dona \u00e9s purament i simple \u201cnatural\u201d. Podr\u00edem titular-la: \u201cideologia del sexe\u201d. No s\u00e9 quina de les dues \u00e9s m\u00e9s perversa per al creixement de l\u2019humanitat.
\nPer\u00f2 la realitat social no \u00e9s cient\u00edfica i avui la frase \u201cideologia de g\u00e8nere\u201d representa per a la majoria de la poblaci\u00f3 occidental la bandera dels que s\u2019han sentit postergats, reprimits i exclosos (i massa vegades massacrats) per culpa d\u2019eixes \u201cgram\u00e0tiques socials\u201d que imposaven una manera determinada del ser home i dona en la societat; bandera d\u2019ells i dels que els donen suport. Una determinaci\u00f3 que, com casi tot all\u00f2 que ha passat en la nostra hist\u00f2ria, casi sempre ha segut produ\u00efda per la necessitat de superviv\u00e8ncia dels grups humans, per\u00f2 que en el segle XXI no t\u00e9 cap sentit en la gran majoria dels seus aspectes.
\nPer aix\u00f2 deia al principi all\u00f2 de la discussi\u00f3 enconada i tamb\u00e9 per aix\u00f2 dic que cal ser molt prec\u00eds i prudent en les manifestacions p\u00fabliques.
\nEncara quedaria en el tinter les \u201cvariants de g\u00e8nere\u201d i\/o \u201cvariants de sexe\u201d que pr\u00e0cticament totes les societats han acceptat expressament o veladament, la negaci\u00f3 de les quals \u00e9s la que fa n\u00e0ixer les \u201cideologies de g\u00e8nere\u201d m\u00e9s radicals, per\u00f2 aix\u00f2 excedeix els l\u00edmits prudents d\u2019aquest article.<\/p>\n
II.- PUNTUALITZACIONS SOBRE LA IDEA DE G\u00c9NERE.<\/p>\n
Algunes persones m\u2019han demanat que explique una miqueta m\u00e9s la base del concepte de \u201cg\u00e8nere\u201d. Intentar\u00e9 aclarir-ho amb una bateria d\u2019afirmacions:
\n1.- Totes les cultures del mon han separat sempre el que les pertoca fer a \u201celles\u201d i el que els pertoca fer a \u201cells\u201d i aix\u00f2 no sols en all\u00f2 referent a les tasques sin\u00f3 tamb\u00e9 en el que es refereix a les actituds i els estils que \u201celles\u201d i \u201cells\u201d deuen mantenir en la societat. Tamb\u00e9 la nostra cultura.
\n2.- Totes les cultures han cregut que aquesta divisi\u00f3 era \u201cnatural\u201d i devenia autom\u00e0ticament del sexe en el que cadasc\u00fa havia nascut. La nostra cultura \u00e9s la primera que es q\u00fcestiona a\u00e7\u00f2.
\n3.- El q\u00fcestionament d\u2019aquesta suposada naturalitat naix quan els antrop\u00f2legs, a partir de les primeries del segle XX, veuen que la diferenciaci\u00f3 no \u00e9s la mateixa en cada cultura perqu\u00e8 els rols que s\u2019atribu\u00efssen a cada sexe varien molt en cadascuna d\u2019elles.
\n4.- La conclusi\u00f3 \u00e9s prou clara: Les necessitats hist\u00f2riques que cada societat necessitava cobrir en cada \u00e8poca i lloc per a sobreviure obligava que es fera una divisi\u00f3 de treball, actituds i rols per \u201csexes\u201d.
\n5.- Per\u00f2 una vegada que la t\u00e8cnica i la ci\u00e8ncia han fet que les necessitats de la societat es puguen satisfer d\u2019un altra manera, canvia la mentalitat social i es q\u00fcestionen els models passats.
\n6.- Aix\u00ed que, com eixa divisi\u00f3 canviava molt d\u2019una cultura a altra, calia trobar un concepte des del que es pogueren explicar eixes difer\u00e8ncies, que sempre es manifestaven com \u201cintr\u00ednsecament naturals\u201d, per\u00f2 no ho eren.
\n7.- Hi naix el concepte de \u201cg\u00e8nere\u201d en antropologia que intenta desbrinar all\u00f2 que \u00e9s propi i natural de cada \u201csexe\u201d i all\u00f2 que a cada \u201csexe\u201d li ha posat la cultura per necessitats hist\u00f2riques.
\n8.- La \u201cteoria de g\u00e8nere\u201d no afirma (com diuen alguns) que no hi ha una identitat personal que dev\u00e9 del sexe natural. Tot al contrari, el que vol \u00e9s aclarir el que \u00e9s propi del sexe i el que li ha afegit cada cultura per necessitats hist\u00f2riques.
\n9.- La\u201dteoria de g\u00e8nere\u201d naix en la cultura occidental no sols per l\u2019investigaci\u00f3 antropol\u00f2gica, sin\u00f3 tamb\u00e9, (i casi sobre tot) perqu\u00e8 en occident el substrat cristi\u00e0 pot\u00e8ncia m\u00e9s en l\u2019individuo la condici\u00f3 de \u201cpersona\u201d que l\u2019idea de \u201csexe\u201d.
\n10.- Tot lo anterior es la base conceptual de la lluita feminista. El feminisme vol alliberar a la dona dels rols que no li corresponen pel sexe, es a dir, per ser dona, sin\u00f3 per l\u2019atribuci\u00f3 cultural de cada societat. No vendria mal ara recordar que tamb\u00e9 al bar\u00f3 se li han atribu\u00eft tasques i comportaments per ser mascle, per\u00f2 que no devenen \u201cnaturalment\u201d del sexe.
\n11.- Junt a aquest q\u00fcestionament afloren tamb\u00e9 les altres variants sexuals que estan en la l\u00e0bil frontera de la sexualitat humana: homosexualitat, transsexualitat, bisexualitat …
\n12.- Com passa sempre, quan hi han hagut temes ocults i reprimits, el p\u00e8ndul se\u2019n va al altre costat i van apareixent idees radicals que es contraposen totalment als models anteriors. Efectivament, a partir de eixa idea han sorgit conceptes radicals (per exemple les doctrines \u201cqueer\u201d) que diuen que la sexualitat humana es una \u201celecci\u00f3 personal\u201d i que no deu estar condicionada per el sexe biol\u00f2gic ni per la educaci\u00f3 rebuda.
\n13- L\u2019anterior \u00e9s un error tremend perqu\u00e8 no t\u00e9 en compte les bases gen\u00e8tiques ni la pressi\u00f3 de la cultura ambiental en l\u2019hist\u00f2ria personal. Cal manifestar clarament que l\u2019atracci\u00f3 libidinosa no pot ser mai una \u201celecci\u00f3\u201d, perqu\u00e8 estem segurs de que en la primera infantesa cada persona ja est\u00e0 feta en eixe sentit. \u00c9s a dir, ja est\u00e0 condicionada i, conseq\u00fcentment, no es tracta, doncs, \u201cd\u2019elecci\u00f3\u201d, sin\u00f3 de \u201ccondici\u00f3\u201d. Quan arriba la pubertat cada persona no fa m\u00e9s desenvolupar la seua \u201ccondici\u00f3\u201d d\u2019heterosexual, homosexual o bisexual.
\n14.- Lo que no es sap encara cient\u00edficament \u00e9s si eixe condicionament sorg\u00eds de la gen\u00e8tica o de la cultura ambiental o de les dues. Si la persona ve condicionada per la interacci\u00f3 de les dues (cosa molt probable) no sabem encara quina part correspon a cadascuna.
\n15.- Per desgr\u00e0cia, com he dit abans, hi ha persones i institucions que no veuen en la teoria de \u201cg\u00e8nere\u201d m\u00e9s que una ideologia perqu\u00e8 la comprenen sols des d\u2019eixes doctrines extremes. En unes jornades organitzades per v\u00e0ries entitats de l\u2019esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia com tal la tracten i s\u2019ha afirmat, entre altres coses, que \u201cla citada teor\u00eda sostiene que entre el sexo biol\u00f3gico y la identidad de g\u00e9nero no hay conexi\u00f3n natural alguna, porque los roles de g\u00e9nero obedecer\u00edan a un patr\u00f3n de conducta impuesto por la sociedad\u201d. Aquesta frase la diuen treta del projecte de la llei valenciana. Doncs b\u00e9, si es aix\u00ed, ni la llei valenciana ni els que de tal manera opinen han compr\u00e9s correctament la teoria.
\n16.- La falta de comprensi\u00f3 que mant\u00e9 la jerarquia eclesi\u00e0stica davant d\u2019aquest tema li du a prendre postures tamb\u00e9 radicals que pareix que vulguem \u201creconstruir\u201d la realitat social de la humanitat partint sols del sexe biol\u00f2gic, ignorant les variants reals de la \u201ccondici\u00f3\u201d humana, tant en els rols socials \u201cd\u2019elles\u201d i \u201cd\u2019ells\u201d com en les q\u00fcestions d\u2019inclinaci\u00f3 sexual.
\n17.- Si les afirmacions jer\u00e0rquiques i d\u2019altres neguen la radicalitat de les teories extremes que parlen \u201cd\u2019elecci\u00f3\u201d i no de \u201ccondici\u00f3\u201d sexual, em sembla que estarien en una posici\u00f3 correcta, per\u00f2, si neguen qualsevol conseq\u00fc\u00e8ncia que vinga de les teories de \u201cg\u00e8nere\u201d, estan posant-se en l\u2019altre extrem i no contribu\u00efssen a l\u2019aclariment del que \u00e9s l\u2019esser hum\u00e0 real.
\n18.- Per\u00f2 hi ha que tindre molta paci\u00e8ncia en aquestos afers perqu\u00e8 caldr\u00e0 un llarg cam\u00ed d\u2019investigaci\u00f3 cient\u00edfica per a poder trobar les claus reals de tot a\u00e7\u00f2. Per suposat la negativa a estudiar aquestes q\u00fcestions tan importants, sense pors ni quimeres, no fa m\u00e9s que augmentar la crispaci\u00f3, crear mala conci\u00e8ncia i impedir el correcte desenvolupament social de les millors solucions.
\n19.- En fi, amics lectors, el concepte de \u201cg\u00e8nere\u201d no \u00e9s en absolut ni menyspreable ni condemnable, molt al contrari \u00e9s un instrument conceptual molt \u00fatil per comprendre-nos millor i projectar un drets personals que satisfacen tota realitat personal. En definitiva, observar la realitat humana des de la perspectiva de \u201cg\u00e8nere\u201d, no sols \u00e9s \u00fatil sin\u00f3 molt necessari. Acabem de comen\u00e7ar el cam\u00ed intel\u00b7lectual de la compressi\u00f3 del que \u00e9s l\u2019esser hum\u00e0; sols duguem com esp\u00e8cie 150.000 anys en aquest mon i si la comparem amb altres especies …<\/p>\n
Val\u00e8ncia 1 de desembre de 2016<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
per Joan B. Almela i Hijalva.- I.- LA Q\u00dcESTI\u00d3 DEL \u201cG\u00c8NERE\u201d. Com es veu darrerament hi ha una discussi\u00f3 social i ideol\u00f2gica molt enconada amb la q\u00fcesti\u00f3 del \u201cg\u00e8nere<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3667,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-3665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflexiones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3665","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3665"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3665\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3675,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3665\/revisions\/3675"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3665"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3665"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.graduats.org\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3665"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}