El títol em feia dubtar si veure o no al programa Singulars, l’entrevista amb Francisco Mora, neuro-científic que ha escrit un llibre sobre Déu. Em va alegrar però escoltar-lo. I no va despertar en mi un sentiment de rebuig o una necessitat de polèmica, sinó més aviat ganes de mirar al meu interior i explicar-me a mi mateixa el que jo pense, visc i sent.
I la primera cosa que em suscità és un sentiment d’alegria per pertànyer a eixe 50% de la humanitat que té una especial sensibilitat per creure. Em vaig adonar fins a quin punt la fe és un do misteriós que arrela en unes persones i en altres no. Em sent agraïda per eixe regal que em fa viure, i em venen als llavis totes les pregàries tantes voltes pronunciades de lloança al Pare i de confiança en romandre sempre al seu costat.
En segon lloc, vaig experimentar un gran respecte per en Francesc. Feia afirmacions molt fortes per a mi, però em veia capaç d’escoltar-les sense sentir-me ofesa. Ell veu la realitat des d’un punt de vista circumscrit a allò racional, i des de ella construeix els seus valors, amb els que podem coincidir. Jo experimente la realitat com quelcom més complex, on s’inclouen també les emocions i les decisions: no em moc soles per el que veig i puc constatar; també pel que sent, intuïsc i visc, allò que paga la pena.
La seua visió de personatges referents per als creients, tampoc no em va semblar ofensiva. Curiosament no s’endinsa en la figura de Jesús. I precisament és Ell qui ens explica com viure des de la fe en Déu. El fet de que els dèbils, els vulnerables, els pobres siguen els preferits del Pare fa que no ens escandalitzem si algú afirma que S. Pau era epilèptic o esquizofrènic, o que Moisés era un dèspota. És coherent que la bona notícia de l’Evangeli ens arribe a través dels éssers més fràgils o pecadors.
En resum, des de la pura racionalitat no és possible explicar a Déu. Estic d’acord. Però podem somniar-lo, desitjar-lo, i fer-lo present als nostres contemporanis a través de la nostra vida: com ho va fer Jesús. Una realitat diferent, però raonable. Una comunitat d’homes i dones que viu la seua contingència i creu en la promesa d’una vida plena per a tots els humans. I per eixa creença són feliços, estimen els altres i es senten agraïts.
Julia
